Som l´Àlex i la Paula, i SI, ens casem.
La nostra història va començar allà cap al 2009, un
fred mes de desembre a un concert de Sidonie. Li va costar a l´Àlex aconseguir
que aquesta noia li fes una mica de cas, quants missatges gastats, apretades
pel facebook, tot en va, fins que s´hi va posar en serio de veritat. Llavors la
Paula no es va poder resistir a l´encant d´un Fàbregas.
Més enllà de tot això encara hi ha el primer contacte,
les primeres mirades, va ser farà ja uns anys, anys abans d´aquest concert, a
les carpes de Calella de Palafrugell, ella amb un vestit impressionant de color
vermell, ell amb una camiseta de ratlles, bona part de la nit parlant, conversant
i rient, copa en mà. Al final un adéu, ella parlant de l´Àlex a les seves
amigues, ell parlant de la Paula i del seu impressionant vestit vermell amb els
seus amics. Després res més, un fins aviat, un fins d´aquí uns anys.
Ja des del començament la música va estar present en
la nostra relació, el nostre primer petó al Sónar de Barcelona, les visites al
SOS de Múrcia, al Primavera Sound i al mateix Sónar, els concerts al
Razzmatazz, a l´Apolo, etc etc..una relació amb molta marxa!!
Pels qui no la conegueu molt, la Paula és una noia de Barcelona, que
apart de tenir vestits vermells espectaculars, és també exjugadora
semiprofessional de hockey del Polo, dissenyadora gràfica i amb un gust
exquisit per les coses, inclòs el seu futur marit! És filla del Joan (Pitón)
Brusés i de la Clara Marquina, i germana petita de l´Andrea. Té un germanet una mica més petit, el JoanPetit, resident a la bonica localitat d´Aiguafreda.
L´Àlex també és un noi de Barcelona, amb moltes
camisetes, inclús alguna de ratlles, encara jugador de hockey del Polo i
actualment auditor de comptes (sisi, superdivertit!!), també té bastant bon
gust, encara que no tant com la Paula. És fill de l´Alejandro (Cano)
Fàbregas i de la Imma (Conxi) Carné, i germà gran de l´Oriol (rojito para los
amigos).
Aquesta conexió amb el hockey dels dos ve ja de lluny.
Casualitats o no de la vida, els nostres avis paterns compartien afició pel
hockey al club de la Diagonal, seguida posteriorment per pares, tiets i cosins.
Rara ha sigut si alguna generació Fàbregas o Brusés no ha compartit equip. Tant
compartir havia d´acabar passant, tard o d´hora, que compartíssim alguna cosa
més. I aquest pas l´hem fet la Paula i l´Àlex.
Ens agrada molt fer coses
junts, com viatjar, encara que no ho fem tant com ens agradaria, les
nostres agendes estan molt apretades i no donem a l´abast amb tant de compromís
social... També ens agrada molt la muntanya, pujar a esquiar a
Esterri, quina desconexió cada vegada que hi anem!, ens agrada encara més la
platja, aquells estius que ha passat la Paula per Llafranc, tancant cada nit
l´Arena primer, el Costa (P)Este després, i l´Àlex per Lloret, amb una mica
menys de glamour que Llafranc però igual o més divertit si fa!!
Ens fa molt il·lusió
casar-nos i compartir aquest moment de felicitat amb tots vosaltres. Esperem
que ho disfruteu tant com ho esperem disfrutar nosaltres, i que aquest
divendres 14 de setembre sigui un dia MÀGIC.